Publicacions / Llibres / Can Barraca. Una necròpolis d’incineració de fa 2.800 anys a Besalú (La Garrotxa).
Can Barraca. Una necròpolis d’incineració de fa 2.800 anys a Besalú (La Garrotxa).
Autor: Pau Martín Machín
Editor: Amics de Besalú i el seu Comtat
Any d'edició: 2006
Estudi de la necròpolis dins la qual s’han documentat estructures funeràries amb característiques constructives diverses, però amb alguns trets comuns: un enterrament sense vasos d’acompanyament dins una fossa estreta, un cobriment de l’urna amb lloses sense tapadora ceràmica i un abocament de la part de les restes òssies producte d’incineracions intencionals dels cadàvers.
A Can Barraca s’observa de manera evident com hi ha dipòsits en tombes de característiques ben diferents, ubicades amb una distribució concreta. Sembla significatiu que uns individus tinguin un o altre tipus d’enterrament dins una mateixa necròpolis; aquestes diferències poden respondre a una diferent posició social en vida, en funció de l’status, edat i gènere, posició de caràcter individual o col·lectiva.
Exhaurit
En aquests estudi hi ha participat:
Pau Martín Machín
Bibiana Agustí
Francesc Burjachs (ICREA – Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)
Ramon Buxó (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Isabel Expósito (Institut Català de Paloceologia Humana i Evolució Social)
Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona)
Enriqueta Pons (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Xavier Terradas (Consell Superior d’Investigacions Científiques; Departament d’Arqueologia i Antropologia).
A Can Barraca s’observa de manera evident com hi ha dipòsits en tombes de característiques ben diferents, ubicades amb una distribució concreta. Sembla significatiu que uns individus tinguin un o altre tipus d’enterrament dins una mateixa necròpolis; aquestes diferències poden respondre a una diferent posició social en vida, en funció de l’status, edat i gènere, posició de caràcter individual o col·lectiva.
Exhaurit
En aquests estudi hi ha participat:
Pau Martín Machín
Bibiana Agustí
Francesc Burjachs (ICREA – Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)
Ramon Buxó (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Isabel Expósito (Institut Català de Paloceologia Humana i Evolució Social)
Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona)
Enriqueta Pons (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Xavier Terradas (Consell Superior d’Investigacions Científiques; Departament d’Arqueologia i Antropologia).
Index
Pròleg
Primera part. Introducció.
1. Presentació del jaciment.
Situació.
Objectius de l’actuació arqueològica.
2. L’excavació arqueològica – Fases del treball.
Delimitació del Jaciment.
Excavació en extensió.
Microexcavació de les urnes.
Estudis específics i analítiques.
Accions i analítiques.
3. Estatigrafia del jaciment.Excavació en extensió.
Microexcavació de les urnes.
Estudis específics i analítiques.
Accions i analítiques.
Segona part. El registre arqueològic.
1. Cronologia de la necròpolis.
2. Reconstitució de l’entorn vegetal i el clima. Introducció.
Anàlisi palinològica (Patrícia Llàcer, Isabel Expósito i Francesc Burjachs)
Anàlisi antracològica (Raquel Piqué)
3. Les formes d’enterrament de Can Barraca
Anàlisi antracològica (Raquel Piqué)
Enterraments en urna ceràmica en fossa simple.
Enterrament en fossa sense urna.
Enterraments en estructures complexes: els túmuls.
4. Els individus enterrats.
Enterrament en fossa sense urna.
Enterraments en estructures complexes: els túmuls.
La cremació dels cadàvers (Raquel Piqué).
Les restes òssies humanes (Bibiana Agustí).
5. Anàlisis dels elements mobles.
Les restes òssies humanes (Bibiana Agustí).
La ceràmica (Enriqueta Pons i Pau Martín)
Els elements d’aixovar.
Altres elements: les restes lítiques.
Els elements d’aixovar.
Altres elements: les restes lítiques.
Tercera part. Relacions entre estructures i individus.
1. Les característiques constructives de la necròpolis.
2. Les persones enterrades a Can Barraca (Bibiana Agustí i Pau Martín).
3. Organització de l’espai funerari.
4.Aproximació a l’estructura social.
Quarta part. Contextualització del jaciment.
1. Contextualització cronològica.
2. Marc històric i historiogràfic.
3. La zona mitja del Fluvià als inicis del primer mil·lenni AC.
Síntesi.
Bibliografia.
